El futur de la reutilitzacio de l'aigua en entorns urbans

Per què és important la reutilització de l’aigua

L’escassetat d’aigua és un problema creixent, especialment a la conca mediterrània i a Catalunya, on la combinació de sequera, canvi climàtic, creixement demogràfic i urbanització fa que la demanda d’aigua superi sovint els recursos disponibles. En aquest context, la reutilització de l’aigua esdevé una eina clau per garantir la seguretat hídrica present i futura.

Què és la reutilització de l’aigua?

La reutilització de l’aigua consisteix a tractar les aigües residuals fins a assolir una qualitat adequada per a nous usos beneficiosos. Això permet donar una “segona vida” a l’aigua que, d’altra manera, es descarregaria al medi, reduint la pressió sobre rius, aqüífers i embassaments.

Principals usos de l’aigua regenerada

• Reg agrícola: És el principal destí de l’aigua regenerada al món. Permet garantir el subministrament als cultius fins i tot en períodes de sequera, reduint la dependència de l’aigua superficial i subterrània.
• Processos industrials: S’utilitza com aigua de refrigeració, d’alimentació de calderes o d’altres processos, disminuint el consum d’aigua potable i els costos associats.
• Usos urbans no potables: Reg de parcs i jardins, neteja de carrers, recàrrega de llacs ornamentals o alimentació de xarxes per a descàrrega de vàters i extinció d’incendis.
• Millora ambiental: Recarrega de zones humides, manteniment de cabals ecològics i suport a ecosistemes que depenen de cabals mínims.
• Reutilització potable indirecta: L’aigua altament tractada s’injecta en aqüífers o embassaments i, posteriorment, es torna a potabilitzar. Això crea una reserva estratègica i augmenta la resiliència del sistema d’abastament.

Tecnologies clau de tractament

Els sistemes moderns de reutilització combinen diverses etapes per assolir una qualitat molt elevada:

1. Bioreactors de membrana (MBR): Integren el tractament biològic amb membranes de filtració, obtenint un efluent amb baixa càrrega de sòlids i microorganismes.
2. Osmosi inversa (OI): Filtra sals dissoltes, microcontaminants, productes farmacèutics i altres substàncies que els tractaments convencionals no eliminen.
3. Desinfecció UV: Inactiva bacteris, virus i protozous sense generar subproductes químics, millorant la seguretat microbiològica.
4. Processos d’oxidació avançada (POA): Generen radicals altament reactius (com el radical hidroxil) que descomponen compostos orgànics persistents.

La combinació adequada d’aquestes tecnologies permet adaptar la qualitat de l’aigua regenerada a cada ús concret.

Marc normatiu a Espanya i la UE

A Espanya, el Reial Decret 1620/2007 estableix els criteris de qualitat i les condicions per a la reutilització de l’aigua segons l’ús final. Aquest marc s’ha actualitzat per alinear-se amb el Reglament (UE) 2020/741, que fixa requisits mínims per a la reutilització en reg agrícola.

Els elements clau inclouen:

• Plans de gestió de riscos: Identifiquen perills, avaluen riscos i defineixen mesures preventives.
• Monitorització periòdica: Control de paràmetres microbiològics i químics per garantir la seguretat sanitària i ambiental.
• Traçabilitat: Seguiment de l’aigua regenerada des de la planta fins a l’usuari final.
• Transparència: Informació accessible a la ciutadania sobre la qualitat de l’aigua i els usos de la reutilització.

Aquest marc normatiu dona seguretat jurídica i confiança als usuaris i a la població.

Beneficis econòmics

La reutilització de l’aigua no només és una mesura ambientalment responsable; també és una estratègia econòmicament atractiva:

• Reducció de la dependència de la dessalinització: La dessalinització d’aigua de mar és intensiva en energia (3–4 kWh/m³). La reutilització, en molts casos, té un consum energètic inferior per metre cúbic subministrat.
• Menors costos d’infraestructura: Pot ser més econòmic aprofitar i tractar l’aigua residual local que construir infraestructures per importar aigua de conques llunyanes.
• Noves fonts d’ingressos: La venda d’aigua regenerada a agricultors, indústries o municipis genera retorn econòmic i ajuda a finançar les instal·lacions.
• Recuperació de nutrients: El nitrogen i el fòsfor presents a les aigües residuals poden ser recuperats, reduint la necessitat de fertilitzants químics i els costos associats.

Reptes principals i com abordar-los

• Percepció pública: La idea de reutilitzar aigües residuals pot generar rebuig. Són essencials programes d’educació, transparència en les dades de qualitat i exemples d’èxit per construir confiança.
• Contaminants emergents: Microplàstics, productes farmacèutics, PFAS i altres compostos requereixen tecnologies avançades (MBR, OI, POA, filtració avançada) i recerca contínua.
• Consum energètic i petjada de carboni: Cal optimitzar els trens de tractament, integrar energies renovables i millorar l’eficiència dels equips.
• Gestió de salmorres i concentrats: Els processos de membrana generen corrents concentrats que s’han de gestionar de manera ambientalment segura (tractament específic, valorització, o abocament controlat).

L’enfocament de Raindrop

Raindrop dissenya i implementa sistemes de reutilització d’aigua adaptats a cada cas:

• Anàlisi i disseny a mida: Estudis de viabilitat tècnica i econòmica, anàlisi de la qualitat de l’aigua d’entrada i definició dels usos finals.
• Enginyeria i tecnologia d’avantguarda: Integració de MBR, osmosi inversa, UV i processos d’oxidació avançada per assolir els estàndards més exigents.
• Acompanyament integral: Des de la conceptualització i tramitació normativa fins a la posada en marxa i l’optimització operativa.

Per a municipis, la reutilització permet reduir el consum d’aigua potable i augmentar la resiliència davant sequeres. Per a la indústria, és una oportunitat per tancar el cicle de l’aigua, reduir costos operatius i millorar la sostenibilitat corporativa.

En un context d’estrès hídric creixent, la reutilització de l’aigua deixa de ser una opció i es converteix en una peça central de la gestió moderna dels recursos hídrics.